dimarts, 13 de febrer de 2018

Avanç de primavera

Ara que fa tant de fred i que fa pocs dies que hem deixat enrere la Candelera, recupero un poema que vaig escriure l'any passat per aquestes dates. El dedicava a la papallona atalanta o rei, que em sorprenia en una caminada matinal vora l'estany de Banyoles.

Ebós d'una atalanta i una blanqueta de la col.


Avanç de primavera

Candelera assolellada,
diuen que el fred no fa parada. 

Però en aquest temps tan estrany, 
ves no sigui un parany.

Escalforeta fora d'hora,
i després pluja aclaparadora,
Segueix una onada de fred siberià
i, llavors, la primavera torna a començar.


El pit-roig, estupefacte, 
salta de branca en branca
i contempla les atalantes, 
que avui també s'exalten.

Amb les ales esteses, rovellones, 
saluda el rei de les papallones 
aquesta bonança,
que tots miren amb desconfiança.


Papallona atalanta o rei
Vanessa atalanta