dimecres, 21 de març de 2018

Engrunes

Diumenge vam anar a veure 'La nena dels pardals', de Teatre al detall, i en vam quedar enamorades; de la història, de la posada en escena, de la interpretació, de la música (a càrrec de La Tresca i la Verdesca), de les il·lustracions (de Noemí Villamuza)... Aquesta peça de teatre familiar (i mai millor dit, perquè en gaudeix tota la família: petits i grans) parla, com diu la Txell Botey al final de l'espectacle, de moltes coses. Una d'elles és la llibertat; i d'altres, són el respecte als éssers vius i al cicle natural de la vida. Llibertat i respecte, paraules sempre agafades de la mà.

Aquesta obra basada en el conte 'La niña de los gorriones', de Sara Pennypacker amb il·lustracions de Yoko Tanaka (Ed. Joventut), a banda de fer-me passar una bona estona al costat de la meva filla, em va fer connectar amb un dels projectes en què treballo últimament: poemes inspirats per la natura que envolta l'estany de Banyoles, sobretot pels ocells. Els anomeno 'poemes de l'instant', perquè l'espurna s'encén en un moment, en l'instat d'observar l'animal, i després apareix la resta. I sí, també tinc un poema dedicat al pardal, que vaig escriure la primavera passada. M'ha semblat que ara, just estrenada la primavera d'enguany i després d'haver vist aquesta magnífica obra de teatre, era el moment de publicar-lo. En el fons (i salvant les distàncies!), penso que té un missatge proper al de l'obra de teatre i del llibre.  

**Per cert, l'argument d'aquestes dues peces (llibre i obra de teatre) està basat en una història real: 'Gran Campanya contra el pardal', que succeí a la Xina de Mao als anys cinquanta del segle XX i que val la pena conèixer i no oblidar, perquè cap ésser viu no és gratuït, encara que alguna vegada ens ho pugui semblar.


El meu pardal

Engrunes

Menja les engrunes
a les passarel·les
amb total discreció.
Ventafocs dels ocells,
tan petit i marró,
ningú li presta atenció.

Estem tan avesats
a veure'l per balcons i terrats,
que si un dia marxés,
només notaríem
que ja no hi és
quan el silenci ens embolcallés.

El cant del pardal
és un regal
que sentim cada dia
pertot arreu,
però és tan abundant
que mai ningú no el veu.

Pardal
Passer domesticus