L'AVENTURA D'APRENDRE


D'acampada amb l'Unai i l'Amaia a les muntanyes de Riaño (León). Foto: ©Andoni Canela


L'aventura d'aprendre (declaració d'intencions, més o menys)

Arran dels projectes en els quals he treballat últimament (Learning in the Wild, Aulas Creativas) i de la nostra manera de fer com a família, han sorgit moltes converses en el meu entorn professional i vital sobre educar els infants a prop de la natura

Sovint, em pregunten sobre els efectes (positius) que l'opció de fer vida a l'aire lliure i a prop de la natura té sobre els meus fills. I, en aquestes converses, sempre acaben sortint les investigacions i les teories de bons pedagogs que expliquen com aquest contacte porta a un creixement més sa, més feliç, més ric… 

Després d'haver parlat molt d'aquests autors i dels seus llibres, d'haver-ne llegit articles, entrevistes, ressenyes… la feina se m'havia acumulat damunt la taula (o, al cap, perquè ara no tinc escriptori fix). Volia llegir-me tots aquests llibres que expliquen coses en les quals jo també crec i que observo en el meu dia a dia.

Però hi renuncio. Decideixo no llegir res més perquè no vull teoritzar més. La nostra manera d'educar, de viure amb els nostres fills, no està basada en cap teoria, filosofia o corrent educatiu concret, sinó en la nostra manera de veure el món i gaudir de la vida. 

Ara per ara, penso que el nostre aprenentatge ha de ser una cosa pràctica, sustentada en els valors i criteris que tenim com a persones i família, en les nostres ganes d'experimentar, de ser creatius i de viure com més ens agrada.

I, per tant, constatar com la natura intervé en el nostre procés de creixement (com a infants, com a família, com a adults, com a pares… ) també ha de ser una cosa empírica. Vull provar-ho, veure-ho, tocar-ho, sentir-ho, pair-ho… per mi mateixa. I explicar-ho. Més tard, si cal, ja teoritzarem.